VI Jornades d'Escriptors del Baix Llobregat

Novel.la negra

Organització

Les sisenes Jornades d’escriptors del Baix Llobregat estan organitzades pel Fòrum Cultural Gaspar de Preses amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca.

Data

17 de novembre de 2012.

Actes

Ponències sobre novel·la negra i taula rodona.

Horari

De 10.30 a 13.30 hores.

Lloc

Sala Federico Garcia Lorca del Teatre Nuria Espert (sol.licitar)

Av. Constituciò, 24. Sant Andreu de la Barca.

Moderador

Javier de Pilar, escriptor i membre del Fòrum Cultural Gaspar de Preses.

Ponents

Empar Fernández. Llicenciada en Psicologia Clínica i en Història Contemporània. És columnista en la premsa diària, autora d’obres de divulgació i de guions per a documentals. Compte amb diversos guardons literaris que premien la seva tasca com a novel.lista i assagista: Premi Càceres 2000, Premi Pere Quart 2003, Premi Rejadorada de Novela Breve 2009, Premi Serra i Moret al millor guió original, finalista del Premi de Novel.la Fernando Quiñones. Al costat de Pablo Bonell, va crear l’inspector Santiago Escalona. Aquest personatge és el protagonista de les novel.les: “Las cosas de la mala muerte, 2006”, “Mala sangre, 2007” y “Un mal día para morir, 2009”. També és autora, entre d’altres, de les següents obres: “Para que nunca amanezca (2001)”, “Cienfuegos (2004)”, “El loco de las muñecas (2008)”, “Hijos de la derrota (2008)”, “La cicatriz (2009)”,  “Mentiras capitales (2010)  i “Sin causa aparente (2011)”.

Jordi de Manuel  és biòleg, professor i escriptor. Ha publicat reculls de contes i relats, així com diverses novel·les com ara El pes de la por (amb Sílvia Vega, 1998), El beuratge (2003), Calcs (2005, Premi Manuel de Pedrolo), El cant de les dunes (2006) i Un niu de formigues (2008). Amb el recull de relats Disseccions (2001), va guanyar el premi El Lector de l'Odissea, l'únic guardó literari amb un jurat de cent lectors. El seu cicle de novel·les protagonitzat per l’inspector Marc Sergiot, batejat per alguns crítics com el Colombo català, compta amb les obres: Tres somnis blaus (2000, premi Valldaura), Cels taronges (2001, premi Ciutat de Mollerussa), Cabells porpres (2003, premi Pere Calders), L’olor de la pluja (2006), El raptor de gnoms (2007) i Mans lliures(2009).

Vicente Corachán va ser agent de la Guàrdia Civil. És detectiu, director de seguretat, perit cal.lígraf i màster en Criminalística i Ciències Forenses. Al 1990 va obrir la seva pròpia agència de detectius privats.                                                                                       És autor de la novel.la “Un cadáver para un detective”. El libro de relatos ¿Estoy Llamando a un detective?. Y forma parte del libro de relatos de PROPERADA PARADA: CORNELLÀ, siendo uno de los fundadores de la asociación Aut@rs de Cornellà. Actualmente está escribiendo su segunda novela.

Ponències

1.-“ Personatges de novel·la negra. La novel·la negra i el cinema”

Empar Fernández.

2.-“Autors de novel·la negra. Obres representatives del gènere” 

Jordi de Manuel.   

3.-“Diferències entre novel·la negra i novel·la policíaca.

        Novel·la negra i realitat policial” 

Vicente Corachán. 

Taula rodona

Temes a debatre: 

A.-Novel·la negra, una mirada morbosa a les clavegueres? 

B.-Elements que defineixen la novel·la negra.

      -“Tics” i metàfores pròpies de la novel·la negra. 

C.-Novel·la negra americana… existeix altra tipus de novel·la negra? 

El pasado mes de mayo, tuve el placer de ser invitado en la tertulia literaria que, sobre mi novela UN CADÁVER PARA UN DETECTIVE, organizó el Club de Lectura de la Biblioteca Municipal Àngel Guimerà de la localidad de Matadepera.
Fue una tarde magnífica y un público encantador. Realmente disfruto mucho en estas tertulias que organizan los clubes de lectura ya que es donde realmente puedo darme cuenta de los auténticos devoradores de novela negra. Desde aquí se lo agradezco a todos.

Publicación de la revista GASETA DE MATADEPERA


ENTREVISTA

Vicente Corachán i Salinas

per Cristina Morral i Sala

Maig - 2012

“ La vida del detectiu és més avorrida del que sembla”

El detectiu i escriptor Vicente Corachán va venir a la Biblioteca Àngel Guimerà a participar al Club de Lectura sobre la

seva novel·la “Un cadáver para un detective”, una història on veiem a policies i detectius treballar en els processos d’investigació d'homicidis i assassinats fins descobrir al culpable

En dos anys ja ha publicat dos llibres…

Bé, un és el que he vingut a presentar, “Un cadáver para un detective”, que és una novel·la que vaig publicar l'any passat amb l'editorial Círculo Rojo, que ja va per la 3a edició i per la qual m’han donat, ara fa un mes, el Premi de novel·la negra del Col·legi de Detectius, per la difusió de la feina de detectiu en literatura. I el segon llibre, que ha sortit per Sant Jordi, és un recull d’anècdotes, d’històries reals, que m’han passat en els meus 20 anys d’ofici.

I què hi ha de real a “Un cadáver para un detective”?

És una novel·la de ficció, però està clar que, tot i no ser-ne conscient quan l’escrivia, té trets de les meves experiències. Jo volia escriure sobre un crim perfecte però, com a Guàrdia Civil en un primer moment i els meus vint anys com a detectiu, la meva ètica professional no em deixava explicar com havia de ser. I és que, en realitat, tampoc crec que existeix el crim perfecte, sinó la investigación imperfecta.

I aquí apareéis el detectiu.

El factor “sort” és molt important en aquesta novel·la, i és que el detectiu protagonista es veu implicat en el crim perquè és utilitzat com a coartada i comença a investigar el què ha passat. És una història atípica, perquè el lector sap des del principi la veritat, però també veu com, per una mala gestió dels Mossos d’Esquadra, es desvia l’atenció sobre el verdader culpable.

Ha rebut crítiques dels Mossos?

No. De fet hi ha dos personatges del llibre que són reals. Un és el sergent dels Mossos de Castelldefels, que hi havia treball amb mi de detectiu, amb qui tinc una gran amistat, i el metge forense, que també és amic meu, i en la novel·la falla en el seu diagnòstic. Els altres personatges són ficticis, però he utilitzat els noms i cognoms d'amics i companys de  professió

per crear-los, és la meva manera d'homenatjar-los.

Suposo que la seva experència professional li ha suposat una avantatge sobre altres escriptors de novel·la negra.

La professió d'un escriptor és crear i escriure històries, però és cert que moltes vegades necessiten assessorament extern. Jo mateix he estat assessor de la sèrie documental  “Detectius”, emesa per TV3. Jo tinc l’experiència, cert, ara només em falta escriure bé! Hahaha!

Té algun referente literari?

M'agrada l'estil de Sue Grafton, una escriptora americana de novel·la negra, i d'ella crec que m'ha influenciat la manera com descric algunes escenes, per exemple, un tast de vins, o els paisatges on es situa la història, carrers de Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, que els meus lectors m’agraeixen perquè els poden reconèixer fàcilment.

A la ficción, s’idealitza l’ofici de detectiu?

Sóc molt crític amb les escenes que són irreals. La meva dona no pot veure segons quines sèries o pel·lícules amb mi! Parlo de situacions en què algú surt d'un habitatge i fora l’està esperant el cotxe de la policia…a la porta! I després el segueixen sense que se n’adoni. Això és impossible! Això ho he lluitat molt en la meva novel·la, he mostrat el que és el detectiu pla. Aquí no hi ha pistoles. La Nostra feina bàsicament és fer un seguiment, fer entrevistes, fer-se passar per una altra persona per poder treure informació, i després més esperes i seguiments i poc més! La vida del detectiu és més avorrida del que sembla.

Ser conegut no és risc per a la seva professió?

No. Hi ha gent que conec de tota la vida i als quals he investigat i no s'han adonat. Quan jo segueixo a algú no em veu. El tema està a saber no estar.

Quin casos es tracten en una agència de detectiu?

La gent sempre relaciona detectius amb infidelitats, quan en realitat és el que menys es fa, sobre un 10% del total. Treballem majoritàriament en temes familiars, com custòdies de fills, pensions compensatòries…També tractem molts temes laborals, baixes, absentisme, competència deslleial…

Està pensant en escriure una altra novel·la?

De fet ja estic en això, escrivint una nova història per al meu detectiu. Quan escric, intento explicar alguna cosa i tant si agrada com si no. En el primer llibre volia que el lector pogués comprovar que gairebé es pot escapar d'un crim sense que li enxampin però que normalment acaben pagant el delicte perquè són atrapats i en aquest segon vull posar en dubte als  jutges, mostrar com amb unes mateixes proves un culpable es salva de la presó i un innocent no.

Para ver la entrevista en la revista:
http://www.matadepera.cat/files/presstabloid/gaseta-maig_gaseta.pdf